La UE es planteja intervenir en l'estret d'Ormuz per protegir el subministrament energètic mundial

eLa geopolítica mundial es juga avui en un pas marítim de tot just 33 quilòmetres d'ample. Kaja Kallas, Alta Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors, ha posat sobre la taula de Brussel·les una proposta ambiciosa: la creació d'una missió internacional, liderada per la UE o fins i tot sota el paraigua de l'ONU, que garanteixi la lliure navegació per l'estret d'Ormuz.

Aquesta ruta, vital per a l'economia global, es troba actualment tancada per l'Iran. El bloqueig és la resposta de Teheran a les recents accions militars dels Estats Units i Israel, una maniobra que no sols amenaça els preus de l'energia, sinó que altera l'equilibri de poder en conflictes paral·lels com el d'Ucraïna.

El "factor rus" i la seguretat a Àsia

Per a Brussel·les, el tancament d'Ormuz no és només un problema de logística, sinó de finançament bèl·lic. Segons ha advertit Kallas abans de l'inici del Consell d'Afers exteriors (CAU), el bloqueig beneficia directament a Rússia. L'encariment del cru permet al Kremlin obtenir majors ingressos per a costejar la seva invasió en sòl europeu, un escenari que els 27 volen evitar costi el que costi.

Però l'impacte no es limita a Occident. Les dades són contundents: el 85% dels hidrocarburs (petroli i gas) que creuen aquestes aigües tenen com a destinació Àsia. A més, el bloqueig afecta greument el comerç de fertilitzants, un element bàsic per a la seguretat alimentària mundial.

Una fórmula inspirada en la Mar Negra

L'estratègia de Kallas cerca replicar èxits passats en contextos de guerra. Després de conversar durant el cap de setmana amb el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, l'Alta Representant ha suggerit explorar una via diplomàtica similar a la Iniciativa del Gra de la Mar Negra.

Aquell acord va permetre, en plena guerra d'Ucraïna, que el blat i els subministraments bàsics poguessin sortir dels ports bloquejats. L'objectiu ara és asseure a les parts necessàries per a crear un corredor segur que retorni l'estabilitat al mercat energètic.

Cap a una ampliació de l'operació 'Aspides'?

La Unió Europea no part de zero a la regió. Actualment, ja opera la missió naval 'Aspides', dissenyada originalment per a protegir els vaixells comercials dels atacs de les milícies hutíes al Mar Roig. La proposta de Kallas és pragmàtica: modificar el mandat d'aquesta missió perquè pugui actuar també a Ormuz.

Una decisió que té dos vessants, la positiva és que seria la solució més ràpida en utilitzar recursos que ja estan desplegats en la zona. Encara que no és un desafiament senzill perquè per a dur a terme l'operació es requereix el consens unànime dels estats membres, alguna cosa que Kallas admet que no serà senzill a causa de la complexitat del context bèl·lic a Pròxim Orient .

El temps corre en contra de la diplomàcia

La reunió a Brussel·les marcarà l'inici d'un debat tècnic i polític per a trobar la fórmula d'intervenció més àgil. La prioritat dels caps diplomàtics dels 27 és evitar una escalada que desemboqui en un desproveïment energètic global. "Hem de trobar la forma més ràpida de garantir l'obertura", ha sentenciat Kallas, subratllant que la seguretat regional depèn de la capacitat de la UE per a actuar com un bloc unit enfront de les pressions externes.